Està indicada quan existeix una disfunció de l'ovulaciò en la dona, i es tracta d'una parella jove amb pocs anys d'esterilitat, amb un estudi en el que no es demostri res anormal. En aquests casos, el metge ha d'indicar el moment en el que han de tenir relacions sexuals.

L'efecte advers més important és l'embaràs múltiple.

Inseminació Artificial Conjugal (IAC): És la introducció artificial del semen en l'aparell genital de la dona, després del seu processament al laboratori. També es coneix com inseminació intrauterina. La seva efectivitat augmenta si va acompanyada d'una estimulació ovàrica.

Proves Imprescindibles Prèvies a una Inseminació:

• Estudi de la funció ovàrica mitjançant analítiques hormonals.
• Estudi de la permeabilitat tubàrica.
• Seminograma.

Fases:

• 1. Desenvolupament fol·licular múltiple:
Consisteix en l'administració de medicació injectada amb la finalitat d'aconseguir el desenvolupament de varis fol·licles, dins de cadascun d'ells hi madurarà un òvul. El control d'aquesta fase es fa mitjançant ecografies transvaginals.
• 2. Inducció de l'ovulaciò
Quan la mida dels fol·licles assoleix el diàmetre adequat visualitzat per ecografia, procedirem a provocar l'ovulaciò, mitjançant l'administració d'un injectable. Només en aquest moment, sabrem quina serà l'hora més idònia de practicar la inseminació.
• 3. Preparació del semen
Entre una i dues hores abans de la inseminació s'entregarà al laboratori de reproducció de Biogest la mostra de semen per al seu processament, aconseguint separar els espermatozoides mòbils, alhora que se’ls hi millora la mobilitat.
• 4. Inseminació Es realitza en la pròpia consulta, sense necessitat de cap tipus d'anestèsia, i sense gairebé cap molèstia. Després de ser dipositat el semen a l'úter mitjançant una cànula de plàstic, la pacient podrà anar-se’n a casa, sense necessitat de guardar repòs.

• 5. Suport de fase lútea. Després de la inseminació, el seu ginecòleg li pot prescriure, si ho creu oportú, medicació per via vaginal (òvuls) o per via intramuscular.

1. Taxa de gestació simple per cicle:

• 20.7% (resultats obtinguts el 2007), Encara que en principi sembli una taxa per cicle baixa, és aproximadament la mateixa taxa que té, en un cicle natural, una parella sense problemes de fertilitat que ja ha tingut fills de forma natural.

• S'aconsella la realització d'un màxim de 4 cicles.

• De cada 100 parelles que completen 4 cicles d'inseminació, 40-50 parelles hauran aconseguit una gestació.

• Nosaltres no recomanem realitzar més de quatre cicles d'inseminació, ja que augmentant el número de cicles fins a cinc o sis, gairebé no s'aconsegueix incrementar aquesta xifra del 40-50% . A més, la majoria de parelles que aconsegueix l'embaràs mitjançant inseminació artificial, ho fan en els dos primers cicles.

2. Riscos de la Tècnica:

• 1. Entre el 15-30% de gestacions són de bessons.
• 2. Taxa d'avortament del 15% (igual que en la població general).
• 3. Hiperestimulació ovàrica deguda a una resposta exagerada a la medicació.
• 4. Infecció uterina després de la inseminació.

Consisteix en l'extracció dels òvuls i la seva fecundació al laboratori, amb la posterior col·locació dels embrions resultants dins la cavitat uterina.

Indicacions FIV:

• Obstrucció tubàrica bilateral.
• Factor masculí, casos en que els que la concentració espermàtica i la mobilitat no es suficient per a practicar la IAC.

Indicacions ICSI:

• Factor masculí sever, fins i tot amb espermes procedents de biòpsia testicular.
• Fallo de FIV.

Fases:

• 1. Aturada hipofisària. (S'inicia als 21 dies del cicle anterior i dura uns 14 dies).
  En aquesta fase s'atura temporalment la producció hormonal de la pacient, mitjançant l'administració de medicació per via subcutània, nasal o intramuscular.

• 2. Estimulació de l'ovari.
(La seva durada oscil·la entre 8 i 12 dies de mitjana).
Consisteix en l'administració de medicació injectada per via subcutània, sota estricte control ecogràfic, amb la finalitat d'aconseguir un desenvolupament múltiple de fol·licles, dins dels quals es troben els oòcits.
• 3. Punció fol·licular. (Es realitza 36 hores després d'haver finalitzat l'estimulació). Mitjançant una ecografia intervencionista realitzada al quiròfan sota sedació, s'aspira el contingut dels fol·licles per localitzar els òvuls al laboratori. La durada mitjana d'aquesta intervenció és d'uns 15 minuts, i després de romandre un parell d'hores a la clínica, serà donada d'alta i podrà anar-se’n cap al seu domicili.

• 4. Inseminació dels òvuls al laboratori (el mateix dia de la punció fol·licular). Se sol·licita la mostra de semen, i després de ser processada, es realitza la microinjecció d'un espermatozoide dins de cada òvul (ICSI) (Foto ICSI), o posant en contacte en una placa de cultiu els dos gàmetes i deixant que la fecundació es produeixi de forma natural (FIV) (Foto FIV).

• 5. Transferència embrionària.
(2 o 3 dies després de l'extracció dels òvuls). Es fa al quiròfan, per proximitat al laboratori, però aquesta vegada no es necessita sedació, ja que es tracta d'un procés indolor. Habitualment a Biogest transferim 2 o 3 embrions, depenent de diversos factors (historia de la pacient, edat, qualitat embrionària). La transferència es realitza per via transcervical, mitjançant una cànula específica on el biòleg carrega els embrions, i el ginecòleg els diposita al fons de l'úter. Després d'uns 15 minuts en repòs la pacient podrà anar-se’n cap a casa. Trigarem 12 dies en saber el resultat fent un anàlisi de sang.
• 6. Cultiu allargat fins a blastocist. S'aconsella en casos amb fracàs repetitiu de implantació després de FIV, és a dir, després de tres transferències d'embrions de bon pronòstic sense èxit. Es realitza un allargament del cultiu fins a dia +5 o +6 que es quan l'embrió ha assolit l'estadi de blastocist i esta llest per sortir de la zona pel·lucida que l'envolta implantar-se en l'endometri uterí. (Foto Embrió sortint de la zona pel·lúcida). D'aquesta manera s'aconsegueix separar els embrions que tenen la capacitat de implantació més alta, ja que només un 50% assoleixen l'estadi de blastocist.

• 7. Criopreservació d'embrions. Quan s'obtenen més embrions dels que transferim, els restants són criopreservats i guardats en el banc de Biogest. Si la parella decideix descongelar-los per fer una nova transferència, la pacient només necessitarà una senzilla preparació endometrial. Si posteriorment la parella no es posa en contacte amb el centre, transcorreguts dos anys, el responsable del banc els hi farà arribar una carta on se’ls informarà dels possibles destins pels embrions que permet la llei per tal de regularitzar la situació.

Resultats màxims Esperats (completant totes les fases):

• Taxa de gestació simple per cicle (40%).
• Empitjoren el pronòstic l'endometriosi i l'edat > 37 anys.

Riscos de la tècnica:

• 1. Al voltant d'un 30 % de gestacions múltiples, de les quals la majoria són de bessons, havent-n’hi menys d'un 1% de més de dos fetus.
• 2. Taxa d'avortament del 17% (una mica més gran que en la població general).
• 3. Risc d'embaràs extrauterí o ectòpic: 4%.
• 4. Risc de síndrome d'hiperestimulació ovàrica (S.H.O.) greu: 1%.
• 5. Complicacions durant la punció: 1/2500 (pot considerar-se insignificant).